Continuació

Sempre et trobo a faltar,

Fins i tot entre els teus braços.

Doncs sempre soc una miqueta més lluny

Del que voldría ser-hi.

Mai no et trobo a faltar

Per més díes y camins que ens separin.

Doncs et sento tan a prop

Que ja ets dins meu.

No esperar

Mentre espero volar caminaré.
Agafaré coses amb les mans.
Sentiré el terra i els sorolls dels passos.
I, de tant en tant, miraré els núvols.

Crec que des d'aquí semblen més solids.

In memoriam

Un gran home.

Y a mí que m'importa si jo sóc un gos.

Una estona

Seuré una estona en el desert.

Amb el desert.

A veure que diu.

A veure que dic.

A veure si, al final, romanc silenciós.

Ara si que si!

En la meva eterna batalla per aconseguir la foto silent hillera, si aquest cop el jurat creu que no ho he aconseguit, com a mínim crec que m'hi he acostat amb aquesta foto d'etrangis de l'antic cementiri Jueu de Praga.

La palmes, t'enterren, fan pagar als turístes per veure't, i va un gilipollas i fa una foto a la teva tummba i la penja al seu blog dient que es silenthillera. Es lo que té morir-se.

Torn

Els anglesos fa uns dies que han marxat com estols d'ocells. Ahir a la nit va plore. El vent, invisible, s'emporta aquells que no volen. De viatge. De tornada a casa. A llocs que mai no coneixerem, com nómades, com famílies de cowboys. Els grups de supervivents es desfán y es refán amb aquells que han sentit la crida del vent y no li tenen por.
Es l'últim día.
Es el tercer últim día consecutiu.
Avui sí.
Les darreres franceses del grup han marxat sis hores abans de la sortida del meu tren, silents com sempre, mentre encara dormía. Abans d'agafar la bici per despedirme de l'Eric, a la meva llista queden Irene, Javi i Hodei. El meu germá s'en va amb ells.

Un cop els dic adeu només quedem jo i el mar.
El vent ha netejat la platja de gent.

Blackie is the new Black

Una mascota paradigmática per a la seva vida!

Si tingués equip de basquet, sería "The -el nombre de su ciudad aquí- Blackies".

Es busca  vestit de Blackie per carnaval.

Estrato

Cirros, Cirrostratos, Altostratos, Nimbostratos, Stratos, Stratocúmulos, Cúmulos, Cumulonimbus y la mare que els va parir.
Pero un dia vaig dir: faré una flipada amb aquesta imatge.
I ja sé que es nota molt, però mola.

Ou?

Al congrés no només hi ha l'smaug, i l'institut, i la mamadera (mmm...) i la merit i la casa de l'Oscar i l'antiga casa de l'Aleix!

Le boic e la boiquette sont là!

Et là!

Et LALALALALALA!

Sempre pintat a la paret, sempre surfejant  els núbols, y, sobretot, respirant l'aire impregnat de l'aroma de l'abraçada.

Un pot viure força sense menjar, i sense beure. 

Pero si no respires enseguida comences a veure que algo falla.

Paremnos a pensar en l'aire que respirem.

Que em sembla de que?

All the promises

Fico una cita d'una cançó, a risc de que m'acuseu de fotololero!:

"I've always been afraid, except in the moments that I loved you"

"All the promises", Queensrÿche

Es interessant, per que no parla de que t'estimin com a lloc de repós, si no d'estimar, per que de nosaltres mateixos surt tot el que coneixem i entra tot el que podem coneixer, i aixó enxarxa amb una profunda visió cosmológica. Que no, en serio, sé que es gay, però que es entretingut per que capgira les típiques cançons d'amor en que sempre es demana de l'altre! En serio! Ho juro!

Baixeu-vos la cançó. Us molarà. Garantit.

Calenta la pell

Sovint pensem que en coses com el cel o el mar es troba la nostra petitesa.
Aquesta està en un gra d'arros, en un àtom, en un bolígraf, en nosaltres mateixos.
Tot es tan gran com tot.
Total:
Començo a anar amb samarreta.
Mola.

Pilla Pollo!

En el futur, els pollastres serán inmenses masses de carn, sense ossos ni pell, ni potes, ni ulls, ni cervell, ni bec, ni res incómode. Només una massa de carn comestible conectada a uns tubs que s'engreixará, i abans de que peti, serà trossejada i ficada a la venta.

$OD

Ser un cíclope feliç es fàcil.

Déus Primigenis

El món dona voltes quan et trobes cara a cara amb el teu passat, somrient mentre et mira a la cara!

Arreglate la boca de una vez ya!

Ostia puta!

(Sento el mal vocabulari. Que el señor [el señor Ramón, amic de la dona de la fleca] ens agafi confesats)

Trobada blogger!

Danger, Gefahr, Peligro, Pèrill:
Quan els periodistes de la xarxa, els informadors de les vicisicituds humanes més profundes, els missatgers de les veritats més o menys absolutes i TAL es troben, passa lu que passa.
(I bleble)

Hom (hom sap que Hom es un nom propi) sap que pasar les fotos de la càmera a l'ordinador es un quelcom que comporta temps!

Orlando es un tomàquet

"- Quiero que me cortes el pelo como si tiraramos atrás en el tiempo tres meses.
- ¿Que?
- Lo quiero igual de largo que lo debía tener hace tres meses, más o menos.
- Ah! Vale. Si, si... Pero te lo corto más, o lo quieres así de largo como ahora?
- Como lo tenía hace tres meses, igual de corto que entonces.
- ...
- Atrás en el tiempo, entiendes que quiero decir?
- ...
- Como ahora, pero más corto.
- Mira, yo te ensenyo una foto de Orlando Bloom... Te gusta? A que es guapo?
- Hombre, él los tiene más rizados que yo en esta foto...
-No quieres parecerte a Orlando Bloom??
- Em...
- Bueno, vale, si, así, déjalo. Así es perfecto."

Total, que al final ni tan sols m'els va tallar com a l'Orlando.

Profunditat

Crec que Henry Townshend es bastant més monyas en el joc.
O no.
El que es segur es que en el joc es mou més com un subnormal.
O no.
No, si al final seré una adaptació fidel.

Pioneros del tobogán

Sorteamos Fiebre
Fiebre de carne
Carne super picada
Picada la noche.

Variación sobre un poema dadaísta de
G Le Ménahèze

Ouais Ouais

Un no sempre sap com s'escriuen les coses.
Ue Ue es Ouais Ouais.
Faltes d'ortografía, de sintaxi.
I tot i que el que escric no sigui una ínfima part del que hi ha.
Es.
Será.
Hi seré.